VIURE MILLOR ÉS NECESSARI
2009, Abril 30 a les am | Arxivat a ATURA'T | Deixa un comentari
Cadascú de nosaltres ens podem “muntar” la nostra vida; tenim força suficient per fer-ho si ens ho proposem. El que passa és que no ens decidim a sortir de la rutina, d’allò que ens és conegut i això ens porta a l’avorriment i a sentir-nos malament amb nosaltres mateixos. Cadascú 
de nosaltres som una meravella d’aquest món i ens ha passat el millor que ens podia haver passat: ser como som. Però sempre podem millorar…
FES CLIC AQUÍ PER VEURE LA PRESENTACIÓ
***
Què n’opines, d’aquest document?
Et sembla bé la música?
I els ninots?
Quin és el missatge que et comunica?
WHAT A WONDERFUL WORLD
2009, Abril 20 a les am | Arxivat a ATURA'T | Deixa un comentari Si haguéssim de triar el més important del món, ben segur que molts diríem que és l’estimació. És cert que els animals no poden estimar com el humans, però aquest vídeo ens fa pensar molt en la importància de la tendresa en la comunicació i en la necessitat de superar les barreres que poden suposar les diferències entre uns i altres. Per damunt de tot sempre caldrà que s’imposi la pau, el respecte i l’estimació…
COM ÉS LA NOSTRA VALENTIA?
2009, Abril 13 a les pm | Arxivat a ATURA'T | Deixa un comentari Ens fa falta una empenta per ser més valents?
***
***
***
VIA CRUCIS AFRICÀ
2009, Abril 7 a les am | Arxivat a MÉS ENLLÀ | Deixa un comentari
En molts llocs del món es viu aquests dies la Setmana Santa. Però… què es celebra? Es recorda i es fa present la vida de Jesús. Ell va viure una vida coherent amb el que era: tot home, però també tot Déu. 
Aquest pps recorda el camí de Jesús que el va portar a morir en la creu després de viure moltes injustícies. Jesús va voler viure en la seva pròpia vida les situacions doloroses que tantes persones viuen avui. Aquest via crucis -camí de la creu- africà ens mostra aquesta realitat de dolor, però els cristians creuen també que Jesús ressuscità, donà un sentit a aquest dolor. Els cristians creuen que la vida és més forta que la mort.
***
QUÈ ÉS LA VIDA?
2009, Abril 4 a les pm | Arxivat a ATURA'T | 2 comentaris Què és la vida? La biologia, la filosofia, la teologia,… donen certes respostes, però és ben difícil definir-la quan pensem en la pròpia vida. Què és la nostra vida? Quin sentit té? Cap a on va? El cert és que l’anem construint amb les nostres opcions i decisions, per això és tan important prendre’ns temps per decidir bé, comentar el que pensem amb les persones que valorem i no perdre de vista, com diu Hellen Keller, que la vida és una aventura. Tot, els moments difícils i els moments alegres, formen par d’aquesta aventura. Visquem-la!
FES CLIC AQUÍ PER VEURE LA PRESENTACIÓ
GATTACA (de Andrew Niccol, 1997)
2009, Abril 1 a les pm | Arxivat a CIÈNCIA | 1 comentari
La pel·lícula Gattaca presenta un futur no molt llunyà en el que els éssers humans són creats a partir del genoma dels seus pares, que és seleccionat a fi d’obtenir el millor de cada un d’ells. En aquest ordre de coses la casta més marginal del sistema és aquella formada pels qui han estat concebuts de forma natural. En un món d’homes i dones gairebé perfectes, aquests éssers, coneguts com “Fills de Déu”, són relegats a les tasques inferiors a causa de les seves imperfeccions.
Al llarg de tota la pel·lícula es planteja aquest dubte, que va més enllà de tota investigació científica. És l’home una màquina més que es pot mesurar? Es pot definir un home ideal del qual tots els altres no són sinó només aproximacions? Som un percentatge respecte a un ideal donat o som alguna cosa més?
No és possible veure Gattaca sense reflexionar sobre el tema que planteja i que, potser, sigui més important que la pròpia pel•lícula. És ètic modificar el genoma? La resposta és clara quan parlem d’evitar càncer, hemofília, síndrome de Down o moltes altres malalties. Però si la modificació és ètica per curar o evitar malalties quin és el límit del que considerem malaltia? Està justificada per a la miopia o per a la calvície? I per obtenir una estatura correcta, ulls blaus i pell clara? On és el límit?
El protagonista, Vincent, és un individu que decideix lluitar per un somni. Des que era nen ha somiat viatjar a l’espai. Però el seu somni està per sobre de les seves possibilitats degut a les seves imperfeccions. A fi de superar aquesta situació Vincent ha d’unir la seva vida a la d’una altra persona: Gerome, que és genèticament perfecte però que està lligat a una cadira de rodes per un accident. Vincent es cuida de Gerome i el manté. A canvi, Gerome li deixa el seu cos: restes de pèls, anàlisi d’orina i de sang que permeten a Vincent lluitar per assolir les estrelles.
La pel·lícula planteja un problema fonamental: Què som en realitat? L’home, l’ésser humà, és tan sol el seu codi genètic o és alguna cosa més? El protagonista lluita amb totes les seves forces per aconseguir allò que, se suposa, li és inabastable. Aquesta lluita per l’impossible és el motor de la pel·lícula.
Gerome canvia la seva vida pessimista, fa seu el somni de Vincent i lluita tant com aquest per l’èxit de la missió. En aquest moment de la pel·lícula no pot evitar mostrar a Vincent el seu orgull i admiració.
Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.
finestrajove 